PEGASUS · Vol creatiu i fantasia
ALEKSANTERI WALLIUS (FIN)
Orgue
amb obres de Mussorgski, Bovet, Saari, Kujala i Robin
Nota al programa
Pegasus, el cavall alat de la mitologia grega, simbolitza la inspiració que s’eleva, la força creadora que trenca els límits de la terra per projectar-se cap al cel. Aquest concert proposa un vol musical en què fantasia, virtuosisme i expansió sonora dialoguen amb la dimensió còsmica i imaginativa de l’orgue simfònic.
La Suite pour Souvigny de Guy Bovet obre el programa amb una evocació històrica i espiritual. Entre referències a l’orgueneria francesa i a l’arquitectura monàstica, la música desplega colors i caràcters diversos, com si Pegasus iniciés el seu vol des de la pedra antiga cap a l’espai obert de la imaginació.
Amb The Forging of Sampo, Olli Saari s’endinsa en l’epopeia del Kalevala. El Sampo, objecte mític forjat amb poders generadors de prosperitat, connecta amb la idea de creació primigènia. El so de l’orgue esdevé aquí matèria incandescent, metall sonor modelat amb energia rítmica i força narrativa.
Azul de Veli Kujala aporta una dimensió cromàtica i expansiva: el blau com a espai infinit, profunditat i transcendència. L’orgue es transforma en paisatge aeri, en respiració ampla que recorda l’aleteig de Pegasus travessant el firmament.
Jean-Baptiste Robin, amb els seus Trois Études vers l’infini, condueix el programa cap a una dimensió còsmica explícita. Laniakea —nom del supercúmul galàctic al qual pertany la Via Làctia—, Rayons Célestes i Météores projecten l’orgue cap a l’univers. La música esdevé llum, expansió i moviment sideral: el vol ja no és només mitològic, sinó astronòmic.
El concert culmina amb una selecció de Quadres d’una exposició de Modest Mussorgski en la versió de Jean Guillou i del mateix Wallius. La dimensió narrativa i pictòrica d’aquesta obra encaixa amb l’esperit de Pegasus: des de l’ombra espectral de Cum mortuis in lingua morta, passant per l’energia desfermada de Baba Yaga, fins a la monumentalitat triomfal de The Great Gate of Kiev. És l’aterratge majestuós després d’un vol d’altura vertiginosa.
Pegasus esdevé així metàfora del poder creatiu de l’orgue: instrument capaç de travessar èpoques, mites i galàxies sonores transformant l’espai en experiència visionària.
