Benvinguts!

Andorra és un país amb una cultura musical consolidada. Al llarg de l'any és escenari de concerts i festivals de prestigi que ofereixen, tant als ciutadans del país com a tots els visitants, un ampli ventall de propostes musicals.

Des de la Associació Amics dels Orgues de les Valls d'Andorra volem donar suport a la divulgació musical tot oferint a la societat la possibilitat d'escoltar, conèixer, valorar i gaudir plenament de la música d'orgue, un gènere de llarga tradició però, malauradament, poc conegut.

La Associació Amics dels Orgues de les Valls d'Andorra és una entitat dedicada a la divulgació i a la promoció de la cultura organística i compta amb el suport de l'Arxiprestat d’Andorra, el Govern d’Andorra i els comuns d'Andorra la Vella, Escaldes-Engordany i la Massana. Totes aquestes institucions han mostrat sempre interès i dedicació per fomentar aquest art i, en general, la cultura.

La Associació dedica els seus esforços a donar a conèixer aquest univers musical des de les obres i els autors clàssics i cabdals, que han donat personalitat històrica a aquest instrument, fins a les tendències més renovadores, i contribueix a fer de l'orgue i la seva música un dels exponents de la cultura andorrana.

En aquest sentit, la Associació Amics dels Orgues organitza cada any el Festival internacional d'orgue, amb la direcció artística de l'organista Ignacio Ribas Taléns. Es tracta d'una sèrie de concerts que tenen lloc en diverses esglésies i que ja s'han convertit en un referent de les activitats musicals a Andorra.

Amb aquesta web oberta al món volem oferir-vos un espai d'informació dinàmic i donar un impuls més a la música d'orgue i a la cultura musical del nostre país.

Propers Concerts

PHOENIX · Sirenes de la divinitat: una crida a la vida

PHOENIX · Sirenes de la divinitat: una crida a la vida

  • Església de Sant Pere Màrtir d’Escaldes-Engordany,
  • Places disponibles: 232

CATALINA VICENS (CHL)

orgue & organetto


amb obres de Hildegard von Bingen, Landini, Cabezón, i diversos autors anonyms


Nota al programa

El Fènix, au mítica que reneix de les seves cendres, simbolitza la consagració entesa no com a renúncia, sinó com a crida a la vida. Aquest programa recorre la música dels convents femenins entre els segles xii i xvi, des de l’univers visionari de Hildegard von Bingen fins a fonts cabdals com el Codex Faenza, el Codex Las Huelgas o el Buxheimer Orgelbuch.

Interpretat amb orgue portatiu medieval i orgue, aquest viatge espiritual i sonor ens endinsa en diversos aspectes de la vida monàstica femenina, on la dedicació religiosa es vivia com una forma de renaixement constant. La consagració, en aquest context, és primavera interior: transformació, llum i esperança.

Un dels eixos fonamentals del programa és la celebració de la feminitat i la puresa a través de la música sacra. Les obres d’Hildegard combinen misticisme, visió teològica i exaltació simbòlica del principi femení com a espai de revelació divina. Alhora, les peces del Codex Las Huelgas reflecteixen la profunda espiritualitat de les monges cistercenques, on el cant esdevé disciplina, comunitat i ofrena.

La figura de la Mare de Déu travessa el programa com a símbol de renaixement espiritual i puresa regeneradora. El programa també posa en relleu la dedicació i l’esperança a través de figures com Santa Caterina d’Alexandria, model de saviesa i fortalesa femenina. La música anònima medieval dedicada a aquestes figures construeix un univers simbòlic on la llum venç la foscor, com el Fènix que emergeix renovat.

En el Trecento italià, amb compositors com Francesco Landini, la frontera entre el sagrat i el profà esdevé permeable. La primavera, la bellesa femenina i la joia vital esdevenen metàfores del renaixement espiritual. La vida floreix, i amb ella el cant.

La inclusió de música renaixentista, com els motets de Josquin des Prez transcrits i glosats per Antonio de Cabezón, aporta una dimensió litúrgica i ritual específica. Aquestes peces estaven vinculades al ritu del churching, cerimònia d’acció de gràcies i benedicció per a les dones després del part. En aquest context, la música no només acompanya, sinó que consagra l’agraïment i el retorn a la comunitat tot reforçant la idea de naixement i renovació.

Phoenix no és només una metàfora: és experiència sonora de regeneració. Cada peça, nascuda en el silenci del claustre, reneix avui com una crida viva a la llum i a la vida.





PEGASUS · Vol creatiu i fantasia

PEGASUS · Vol creatiu i fantasia

  • Esglèsia de Sant Esteve d’Andorra la Vella
  • Places disponibles: 338

ALEKSANTERI WALLIUS (FIN)

Orgue


amb obres de Mussorgski, Bovet, Saari, Kujala i Robin


Nota al programa

Pegasus, el cavall alat de la mitologia grega, simbolitza la inspiració que s’eleva, la força creadora que trenca els límits de la terra per projectar-se cap al cel. Aquest concert proposa un vol musical en què fantasia, virtuosisme i expansió sonora dialoguen amb la dimensió còsmica i imaginativa de l’orgue simfònic.

La Suite pour Souvigny de Guy Bovet obre el programa amb una evocació històrica i espiritual. Entre referències a l’orgueneria francesa i a l’arquitectura monàstica, la música desplega colors i caràcters diversos, com si Pegasus iniciés el seu vol des de la pedra antiga cap a l’espai obert de la imaginació.

Amb The Forging of Sampo, Olli Saari s’endinsa en l’epopeia del Kalevala. El Sampo, objecte mític forjat amb poders generadors de prosperitat, connecta amb la idea de creació primigènia. El so de l’orgue esdevé aquí matèria incandescent, metall sonor modelat amb energia rítmica i força narrativa.

Azul de Veli Kujala aporta una dimensió cromàtica i expansiva: el blau com a espai infinit, profunditat i transcendència. L’orgue es transforma en paisatge aeri, en respiració ampla que recorda l’aleteig de Pegasus travessant el firmament.

Jean-Baptiste Robin, amb els seus Trois Études vers l’infini, condueix el programa cap a una dimensió còsmica explícita. Laniakea —nom del supercúmul galàctic al qual pertany la Via Làctia—, Rayons Célestes i Météores projecten l’orgue cap a l’univers. La música esdevé llum, expansió i moviment sideral: el vol ja no és només mitològic, sinó astronòmic.

El concert culmina amb una selecció de Quadres d’una exposició de Modest Mussorgski en la versió de Jean Guillou i del mateix Wallius. La dimensió narrativa i pictòrica d’aquesta obra encaixa amb l’esperit de Pegasus: des de l’ombra espectral de Cum mortuis in lingua morta, passant per l’energia desfermada de Baba Yaga, fins a la monumentalitat triomfal de The Great Gate of Kiev. És l’aterratge majestuós després d’un vol d’altura vertiginosa.

Pegasus esdevé així metàfora del poder creatiu de l’orgue: instrument capaç de travessar èpoques, mites i galàxies sonores transformant l’espai en experiència visionària.