amb obres de Liszt, Verdi, Dvořák, Reger, Strauss, Duruflé, Mascagni i Fauré
Nota al programa
Cygnus, la constel·lació del Cigne, travessa la Via Làctia com una ànima que creua el firmament. Antic símbol de trànsit entre mons, de metamorfosi i de darrer cant, inspira aquest recorregut musical propi del Divendres Sant: un camí que parteix de la foscor i avança cap a la llum.
Des de la gravetat del Trauerode de Liszt fins a la serenor lluminosa de Fauré, el programa dibuixa un arc espiritual que abraça el dolor, la súplica i l’esperança. Les grans pàgines litúrgiques —Verdi, Duruflé, Mascagni, Dvořák— dialoguen amb la introspecció romàntica de Reger i Strauss, on la nit es transforma en alba (Morgen!).
Com Deneb, una de les estrelles més brillants del cel d’estiu, aquestes obres esdevenen fars en la foscor. El “cant del cigne” no és aquí final, sinó trànsit: una travessa sonora cap al consol i la transcendència, cap a l’In Paradisum que tanca el cercle amb una promesa de pau.
Església de Sant Iscle i Santa Victòria de la Massana
Places disponibles: 150
FCO. JAVIER LÓPEZ & ESTER SÁNCHEZ (ESP)
orgue & flauta travessera
amb obres de Bach, Händel, Vivaldi, Blavet, Torres i Bédard
Nota al programa
Libra, la constel·lació de la Balança, és l’única del zodíac que no representa un ésser viu, sinó un símbol: la mesura, la proporció, l’equilibri. En el firmament musical del Barroc, aquest principi es tradueix en arquitectura sonora, en simetria formal i en diàleg constant entre tensions i resolucions.
El programa dibuixa un mapa celeste on França, Itàlia, Alemanya i Espanya brillen com estrelles d’una mateixa constel·lació. Les sonates de Händel, Blavet, Vivaldi i Bach mostren la diversitat d’estils europeus, però comparteixen una mateixa recerca d’ordre i eloqüència. La fuga, la dansa i el moviment contrastat són els eixos d’un univers regulat per lleis gairebé matemàtiques.
amb obres de Bach, Saint-Saëns, Guridi, Arauxo, Müller, Kuchař i Krol
Nota al programa
La constel·lació d’Orion, una de les més recognoscibles del firmament, presideix el cel d’hivern amb la seva silueta inconfusible: el cinturó brillant, l’espasa suspesa, l’arc tensat del caçador mític. Figura de força, tensió i lluminositat, Orió simbolitza alhora combat i contemplació, energia i misteri. Aquest programa pren la seva imatge com a fil conductor d’un viatge sonor en què la trompa —instrument ancestralment vinculat a la caça i a la crida llunyana— dialoga amb l’orgue, rei dels instruments, en una combinació de majestat i profunditat espiritual.
Boötes, el Pastor, és una constel·lació que avança pel cel amb pas decidit. Conté Arcturus, una de les estrelles més brillants i càlides del firmament, llum vibrant que sembla expandir-se en moviment. Aquesta imatge d’energia dinàmica i trajectòria lliure defineix el caràcter del programa: música que gira, dansa i evoluciona com un cos celeste en òrbita.
L’univers de Peter Planyavsky fusiona tradició i llenguatge contemporani amb una vitalitat rítmica singular. Toccata alla Rumba desplega el seu característic patró 3+3+2, inusual en l’orgue, mentre que el coral Nun danket alle Gott apareix subtilment transformat. Perpetuum mobile suggereix moviment continu a partir de notes repetides que creixen en intensitat i evoquen una expansió constant.
Les seves obres combinen formes històriques i harmonia moderna: la Partita sopra Cantio Oenipontana dialoga amb la variació barroca alemanya, i Toccata ma non troppo defuig el virtuosisme convencional amb una paleta tímbrica refinada. Els corals mostren una mirada creativa: Stille Nacht s’enriqueix amb harmonies inesperades, mentre Wir wollen alle fröhlich sein es transforma en una vibrant tarantel·la.
Les improvisacions, espai de llibertat absoluta, traçaran noves òrbites sonores en temps real. El concert culmina amb la brillant Toccata planyavska de Guy Bovet, homenatge jazzístic i virtuós que reafirma aquest esperit festiu i expansiu.
Com Boötes al cel d’estiu, aquesta música no és estàtica: avança, dansa i irradia una llum càlida i mediterrània que converteix l’orgue en instrument de ritme, color i celebració.
Església de Sant Iscle i Santa Victòria de la Massana
Places disponibles: 150
JORDI VERGÉS & MARTA MATHÉU (ESP)
orgue & soprano
amb obres de Bach, Haydn, Gounod i Travers
Nota al programa
Lyra és una de les constel·lacions més antigues del firmament. Associada al mite d’Orfeu i a la força expressiva de la música, simbolitza l’harmonia interior i el poder transformador del cant. Petita en dimensions però d’una llum intensíssima —amb l’estrella Vega com a far brillant d’estiu—, Lyra representa la claredat que neix del centre mateix del so.
Aquest programa situa el coral bachià com a eix lluminós. El coral és pregària i arquitectura, emoció continguda i estructura perfecta. Les àries de Bach —del Magnificat, de les Passions i de les cantates— revelen una espiritualitat que no és dramatisme extern, sinó llum interior. La veu dialoga amb l’orgue com si fos prolongació del mateix alè, en una comunió sonora d’equilibri i transparència.
Les obres per a orgue sol emmarquen aquest univers: el Concert BWV 592, transcripció d’un model italià, mostra el Bach de Weimar, brillant i estructural; la Toccata “dòrica” desplega energia i solemnitat. El Trumpet Voluntary de Travers aporta la noblesa anglesa, mentre que el Benedictus de Haydn introdueix la serenor clàssica. Finalment, l’Ave Maria de Gounod, superposada al preludi del Clave ben temperat, converteix l’harmonia bachiana en una aura de puresa suspesa.
Com Lyra al cel d’estiu, aquest concert proposa una música que brilla des de dins: el coral com a centre radiant, com a llum que guia l’esperit en silenci.
Concerts commemoratius del 50è aniversari de la construcció del nou Santuari de Meritxell
IGNACIO RIBAS & AMORES GRUP DE PERCUSSIÓ (ESP)
orgue & percussió
amb obres de Nacho Ribas Taléns
Nota al programa
Virgo — Terra fecunda, equilibri i regeneració
La constel·lació de Virgo, tradicionalment associada a la fertilitat, la collita i el principi femení vinculat a la terra, esdevé un marc simbòlic especialment suggeridor per a El jardín flotante. Virgo representa la cura, el cicle vital, la maduració i l’equilibri entre natura i consciència humana: exactament el nucli conceptual d’aquesta obra, que contempla la Terra com un immens jardí viu suspès en l’espai.
Nacho Ribas Taléns imagina el nostre planeta com un jardí autosuficient, generador de llum, atmosfera i energia pròpies, un ecosistema delicadament harmonitzat on conviuen espècies, intel·ligències i formes de vida diverses. Com Virgo, que simbolitza la terra cultivada i fecunda, la composició ens parla d’un espai que nodreix, transforma i renova constantment la seva existència.
L’obra recorre una jornada sencera —de la nit a l’alba, fins al retorn de les estrelles— evocant els ritmes naturals que regeixen la vida. Cants d’ocells, horitzons contemplatius, danses rituals i moments de meditació construeixen un cicle orgànic que reflecteix el batec de la natura. Joia i introspecció conviuen com les estacions d’un mateix any simbòlic: expansió i recolliment, llum i ombra.
Des del punt de vista musical, la improvisació sobre una estructura definida genera un espai viu i canviant. L’orgue —amb la seva amplitud i profunditat tel·lúrica— i la percussió —element primigeni i corporal— no estableixen sempre un diàleg concertant, sinó que coexisteixen, com els múltiples organismes d’un ecosistema complex. La banda sonora actua com a substrat, com una atmosfera invisible que sosté i connecta totes les formes.
La inclusió de fragments de A Song of the Rolling Earth de Walt Whitman reforça aquesta dimensió universal i panteista: la Terra com a cos viu, com a energia en moviment constant. Virgo, constel·lació de la collita i de la plenitud madura, ens recorda la responsabilitat de preservar aquest jardí flotant, fràgil però extraordinàriament fèrtil.
Així, l’obra esdevé una meditació profunda sobre el planeta que habitem: un cant a la vida, a la interdependència i a l’esperança, sota la mirada silenciosa de les estrelles de Virgo.
Concerts commemoratius del 50è aniversari de la construcció del nou Santuari de Meritxell
VINCENT DUBOIS & Marie-Andrée Joerger (FRA)
orgue & acordió
amb obres de Debussy, Fauré, Poulenc, Piazzolla, Caratini, Murena i Galliano
Nota al programa
La constel·lació de Delphinus, el dofí que travessa el cel amb gràcia i agilitat, simbolitza la lleugeresa, l’elegància i el moviment continu. Com aquest petit conjunt d’estrelles que sembla dansar en l’horitzó, el programa desplega un univers sonor ric i variat, on l’orgue i l’acordió dialoguen com si fossin dues ones d’aigua que es creuen i es reflecteixen.
Apassionats per l’art de la transcripció i l’adaptació del repertori dels instruments polifònics, de l’orquestra simfònica i de les formacions insòlites, Marie-Andrée Joerger i Vincent Dubois senten una especial predilecció per la música francesa dels segles xix i xx, per les danses, la música de cinema i la improvisació.
A través de la riquesa sonora i expressiva dels seus instruments, han concebut un color i una paleta sonora únics que posen en relleu l’emoció, la profunditat, la poesia i l’originalitat d’obres cabdals del romanticisme, de l’impressionisme, de l’època moderna i del repertori popular.
CANIS MAJOR · Energia i força visual · CINEMA-CONCERT
Santuari de Meritxell, Canillo
Places disponibles: 250
Concerts commemoratius del 50è aniversari de la construcció del nou Santuari de Meritxell
PAOLO ORENI (ITA)
orgue
Projecció de la pel·lícula:
Sherlock Jr. de Buster Keaton
Amb improvisació en viu de la música.
El programa es completarà amb obres de Liszt
Nota al programa
La constel·lació del Ca Major, que acull Sirius, l’estrella més brillant del cel nocturn, inspira aquest programa dedicat a l’univers cinematogràfic de Buster Keaton. Prèviament escoltarem el Preludi i fuga sobre B.A.C.H. de Franz Liszt, que obre aquest programa amb una potència i una arquitectura sonora que evoquen la grandesa celestial.
La brillantor de Sirius esdevé metàfora d’una música pensada per subratllar l’energia, la tensió i la força visual pròpies del cinema mut. En el cas de Sherlock Jr., Keaton desplega una imaginació prodigiosa: salts impossibles entre realitat i ficció, persecucions vertiginoses i un ús sorprenent del muntatge cinematogràfic. La música que acompanya aquest film ha de saber dialogar amb el ritme trepidant de les imatges, accentuar els clímax, sostenir el suspens i amplificar el contrast entre la ingenuïtat del protagonista i la sofisticació del seu somni detectivesc. Com Sirius enmig del firmament, els punts culminants de la improvisació a l’orgue emergeixen amb una llum especial que captura la mirada i l’oïda.
PHOENIX · Sirenes de la divinitat: una crida a la vida
Església de Sant Pere Màrtir d’Escaldes-Engordany,
Places disponibles: 250
CATALINA VICENS (CHL)
orgue & organetto
amb obres de Hildegard von Bingen, Landini, Cabezón, i diversos autors anonyms
Nota al programa
El Fènix, au mítica que reneix de les seves cendres, simbolitza la consagració entesa no com a renúncia, sinó com a crida a la vida. Aquest programa recorre la música dels convents femenins entre els segles xii i xvi, des de l’univers visionari de Hildegard von Bingen fins a fonts cabdals com el Codex Faenza, el Codex Las Huelgas o el Buxheimer Orgelbuch.
Interpretat amb orgue portatiu medieval i orgue, aquest viatge espiritual i sonor ens endinsa en diversos aspectes de la vida monàstica femenina, on la dedicació religiosa es vivia com una forma de renaixement constant. La consagració, en aquest context, és primavera interior: transformació, llum i esperança.
Un dels eixos fonamentals del programa és la celebració de la feminitat i la puresa a través de la música sacra. Les obres d’Hildegard combinen misticisme, visió teològica i exaltació simbòlica del principi femení com a espai de revelació divina. Alhora, les peces del Codex Las Huelgas reflecteixen la profunda espiritualitat de les monges cistercenques, on el cant esdevé disciplina, comunitat i ofrena.
La figura de la Mare de Déu travessa el programa com a símbol de renaixement espiritual i puresa regeneradora. El programa també posa en relleu la dedicació i l’esperança a través de figures com Santa Caterina d’Alexandria, model de saviesa i fortalesa femenina. La música anònima medieval dedicada a aquestes figures construeix un univers simbòlic on la llum venç la foscor, com el Fènix que emergeix renovat.
En el Trecento italià, amb compositors com Francesco Landini, la frontera entre el sagrat i el profà esdevé permeable. La primavera, la bellesa femenina i la joia vital esdevenen metàfores del renaixement espiritual. La vida floreix, i amb ella el cant.
La inclusió de música renaixentista, com els motets de Josquin des Prez transcrits i glosats per Antonio de Cabezón, aporta una dimensió litúrgica i ritual específica. Aquestes peces estaven vinculades al ritu del churching, cerimònia d’acció de gràcies i benedicció per a les dones després del part. En aquest context, la música no només acompanya, sinó que consagra l’agraïment i el retorn a la comunitat tot reforçant la idea de naixement i renovació.
Phoenix no és només una metàfora: és experiència sonora de regeneració. Cada peça, nascuda en el silenci del claustre, reneix avui com una crida viva a la llum i a la vida.
amb obres de Mussorgski, Bovet, Saari, Kujala i Robin
Nota al programa
Pegasus, el cavall alat de la mitologia grega, simbolitza la inspiració que s’eleva, la força creadora que trenca els límits de la terra per projectar-se cap al cel. Aquest concert proposa un vol musical en què fantasia, virtuosisme i expansió sonora dialoguen amb la dimensió còsmica i imaginativa de l’orgue simfònic.
La Suite pour Souvigny de Guy Bovet obre el programa amb una evocació històrica i espiritual. Entre referències a l’orgueneria francesa i a l’arquitectura monàstica, la música desplega colors i caràcters diversos, com si Pegasus iniciés el seu vol des de la pedra antiga cap a l’espai obert de la imaginació.
Amb The Forging of Sampo, Olli Saari s’endinsa en l’epopeia del Kalevala. El Sampo, objecte mític forjat amb poders generadors de prosperitat, connecta amb la idea de creació primigènia. El so de l’orgue esdevé aquí matèria incandescent, metall sonor modelat amb energia rítmica i força narrativa.
Azul de Veli Kujala aporta una dimensió cromàtica i expansiva: el blau com a espai infinit, profunditat i transcendència. L’orgue es transforma en paisatge aeri, en respiració ampla que recorda l’aleteig de Pegasus travessant el firmament.
Jean-Baptiste Robin, amb els seus Trois Études vers l’infini, condueix el programa cap a una dimensió còsmica explícita. Laniakea —nom del supercúmul galàctic al qual pertany la Via Làctia—, Rayons Célestes i Météores projecten l’orgue cap a l’univers. La música esdevé llum, expansió i moviment sideral: el vol ja no és només mitològic, sinó astronòmic.
El concert culmina amb una selecció de Quadres d’una exposició de Modest Mussorgski en la versió de Jean Guillou i del mateix Wallius. La dimensió narrativa i pictòrica d’aquesta obra encaixa amb l’esperit de Pegasus: des de l’ombra espectral de Cum mortuis in lingua morta, passant per l’energia desfermada de Baba Yaga, fins a la monumentalitat triomfal de The Great Gate of Kiev. És l’aterratge majestuós després d’un vol d’altura vertiginosa.
Pegasus esdevé així metàfora del poder creatiu de l’orgue: instrument capaç de travessar èpoques, mites i galàxies sonores transformant l’espai en experiència visionària.
