ORION · Crides i batalles al firmament

• Església de Sant Pere Màrtir d’Escaldes-Engordany
• dissabte, 6 juny 2026 21:30

• Places disponibles: 236

AUGUSTO BELAU & DAVID ARNAU (ESP)

orgue & trompa

amb obres de Bach, Saint-Saëns, Guridi, Arauxo, Müller, Kuchař i Krol

PROGRAMA

Johann Sebastian Bach (1685-1750)

Preludi i fuga en re major, BWV 532 *

Bernhard Eduard Müller (1842-1920)

Andante religioso, op. 74 **

Francisco Correa de Arauxo (1584-1654)

Tiento XXIII, sobre la Batalla de Morales *

Camille Saint-Saëns (1835-1921)

Adagio i Andante **

Jan Křtitel Kuchař (1751-1829)

Fantasia en sol menor *

Bernhard Krol (1920-2013)

Laudatio ***

Jesús Guridi (1886-1961)

Ofertorio núm. 19 (Escuela Española de Órgano) *

Camille Saint-Saëns (1835-1921)

Offertoire en do menor **

• Orgue sol
• ** Trompa i orgue
• *** Trompa sola

Nota al programa

La constel·lació d’Orion, una de les més recognoscibles del firmament, presideix el cel d’hivern amb la seva silueta inconfusible: el cinturó brillant, l’espasa suspesa, l’arc tensat del caçador mític. Figura de força, tensió i lluminositat, Orió simbolitza alhora combat i contemplació, energia i misteri. Aquest programa pren la seva imatge com a fil conductor d’un viatge sonor en què la trompa —instrument ancestralment vinculat a la caça i a la crida llunyana— dialoga amb l’orgue, rei dels instruments, en una combinació de majestat i profunditat espiritual.

El Preludi i fuga en sol menor de Johann Sebastian Bach obre el concert amb una arquitectura imponent. La llibertat gairebé improvisatòria del preludi i la rigorosa construcció de la fuga evoquen la determinació d’Orió avançant pel cel nocturn. És una música d’afirmació i solidesa, com la presència clara de la constel·lació en la nit freda i estelada.

En contrast, l’Andante religioso de Franz Anton Müller revela el vessant més íntim del programa. La trompa hi abandona el caràcter heroic per mostrar un timbre càlid, noble i contemplatiu, com si el caçador, després de la batalla, alcés la mirada cap a la quietud infinita del firmament.

Amb el Tiento XXIII de Francisco Correa de Arauxo entrem en l’episodi més dramàtic. La música descriu càrregues, enfrontaments i una dansa final de triomf que connecta amb la dimensió èpica d’Orió i amb la simbòlica lluita entre foscor i llum.

El lirisme refinat de Camille Saint-Saëns, tant a l’Adagio i Andante com a l’Offertoire en do menor, aporta un subtil joc de clarobscurs sonors, en què la melodia de la trompa emergeix sostinguda per la solemnitat de l’orgue. La Fantasia en sol menor de Jan Křtitel Kuchař introdueix elegància clàssica i equilibri formal, mentre que Laudatio de Bernhard Krol desplega una espiritualitat intensa i contrastada. Finalment, l’Ofertorio núm. 19 de Jesús Guridi combina melangia i llum en una síntesi expressiva plena de significat.

Com la constel·lació que li dona nom, aquest programa traça un arc que va del combat a la contemplació, de la tensió a la transcendència. Orió esdevé així metàfora d’un viatge musical que travessa el firmament sonor amb força, contrast i resplendor.

Augusto Belau és organista de la Cocatedral de Castelló de la Plana, format al Conservatori Superior de Música de València amb el Dr. Carlos Paterson i màster en Música Espanyola en Interpretació Performativa al Reial Conservatori Superior de Música de Madrid amb el Dr. Miguel Bernal. Des del 2014 és organista i director del Cor Polifònic de Barreros de la Confraria de la Mare de Déu del Lledó i, des del 2018, carillonista de la Basílica de Sant Pasqual Baylón de Vila-real.

Ha rebut classes magistrals de destacats organistes nacionals i internacionals, ha ofert recitals a Espanya, Itàlia, Romania i Malta, i ha participat en festivals i cicles internacionals d’orgue com els de Morella, Menorca, Màlaga, Lleó o Pontremoli. Des del 2019 és director artístic del Cicle Internacional d’Orgue de Sant Mateu (Castelló).

David Arnau inicia els seus estudis musicals al Conservatori de Lleida amb David Bonet i Julio Gargallo. Posteriorment, cursa el Grau Superior de Música al Conservatori Superior de Música d’Aragó, amb els professors Paco Rodríguez i Bernardo Cifres. Amplia la formació musical amb el professor Luca Benucci a la Scuola di Musica di Fiesole (Florència) i amb Ionut Podgoreanu (Barcelona). També ha rebut classes magistrals de trompistes de renom com Stefan Dohr, André Cazalet, Jörg Bruckner, Olivier Darbellay, Fergus McWilliam o Jose Vicente Castelló.

En l’àmbit orquestral, toca habitualment a l’Orquestra Julià Carbonell de les Terres de Lleida i ha estat membre de la Jove Orquestra Nacional de Catalunya. Ha col·laborat amb orquestres professionals com l’Orquestra del Maggio Fiorentino a Florència, l’Orquestra del Teatre Petruzzelli de Bari, l’Orquestra de l’Arena de Verona, l’Orquestra del Gran Teatre del Liceu, l’Orquestra Filharmònica de Gran Canària, l’Orquestra Nacional Clàssica d’Andorra, l’Orquestra Franz Schubert o l’Orquestra Simfònica del Vallès.

Combina l’activitat artística amb la docència: actualment és professor als Conservatoris de Música de Cervera, Fraga i Andorra.

BOÖTES · Òrbites en dansa

• Església de Sant Esteve d’Andorra la Vella
• dissabte, 11 juliol 2026 21:30

• Places disponibles: 343

PETER PLANYAVSKY (AUT)

orgue

amb obres de Peter Planyavsky i Guy Bovet

Nota al programa

Boötes, el Pastor, és una constel·lació que avança pel cel amb pas decidit. Conté Arcturus, una de les estrelles més brillants i càlides del firmament, llum vibrant que sembla expandir-se en moviment. Aquesta imatge d’energia dinàmica i trajectòria lliure defineix el caràcter del programa: música que gira, dansa i evoluciona com un cos celeste en òrbita.

L’univers de Peter Planyavsky fusiona tradició i llenguatge contemporani amb una vitalitat rítmica singular. Toccata alla Rumba desplega el seu característic patró 3+3+2, inusual en l’orgue, mentre que el coral Nun danket alle Gott apareix subtilment transformat. Perpetuum mobile suggereix moviment continu a partir de notes repetides que creixen en intensitat i evoquen una expansió constant.

Les seves obres combinen formes històriques i harmonia moderna: la Partita sopra Cantio Oenipontana dialoga amb la variació barroca alemanya, i Toccata ma non troppo defuig el virtuosisme convencional amb una paleta tímbrica refinada. Els corals mostren una mirada creativa: Stille Nacht s’enriqueix amb harmonies inesperades, mentre Wir wollen alle fröhlich sein es transforma en una vibrant tarantel·la.

Les improvisacions, espai de llibertat absoluta, traçaran noves òrbites sonores en temps real. El concert culmina amb la brillant Toccata planyavska de Guy Bovet, homenatge jazzístic i virtuós que reafirma aquest esperit festiu i expansiu.

Com Boötes al cel d’estiu, aquesta música no és estàtica: avança, dansa i irradia una llum càlida i mediterrània que converteix l’orgue en instrument de ritme, color i celebració.

LYRA · El coral com a llum interior

• Església de Sant Iscle i Santa Victòria de la Massana
• dimecres, 5 agost 2026 21:30

• Places disponibles: 146

JORDI VERGÉS & MARTA MATHÉU (ESP)

orgue & soprano

amb obres de Bach, Haydn, Gounod i Travers

Nota al programa

Lyra és una de les constel·lacions més antigues del firmament. Associada al mite d’Orfeu i a la força expressiva de la música, simbolitza l’harmonia interior i el poder transformador del cant. Petita en dimensions però d’una llum intensíssima —amb l’estrella Vega com a far brillant d’estiu—, Lyra representa la claredat que neix del centre mateix del so.

Aquest programa situa el coral bachià com a eix lluminós. El coral és pregària i arquitectura, emoció continguda i estructura perfecta. Les àries de Bach —del Magnificat, de les Passions i de les cantates— revelen una espiritualitat que no és dramatisme extern, sinó llum interior. La veu dialoga amb l’orgue com si fos prolongació del mateix alè, en una comunió sonora d’equilibri i transparència.

Les obres per a orgue sol emmarquen aquest univers: el Concert BWV 592, transcripció d’un model italià, mostra el Bach de Weimar, brillant i estructural; la Toccata “dòrica” desplega energia i solemnitat. El Trumpet Voluntary de Travers aporta la noblesa anglesa, mentre que el Benedictus de Haydn introdueix la serenor clàssica. Finalment, l’Ave Maria de Gounod, superposada al preludi del Clave ben temperat, converteix l’harmonia bachiana en una aura de puresa suspesa.

Com Lyra al cel d’estiu, aquest concert proposa una música que brilla des de dins: el coral com a centre radiant, com a llum que guia l’esperit en silenci.

GEMINI · Calidoscopi de teclats

• Església de Sant Esteve d’Andorra la Vella
• dissabte, 15 agost 2026 21:30

• Places disponibles: 344

VIRGO · Jardins i sons de la Terra

• Santuari de Meritxell, Canillo
• diumenge, 6 setembre 2026 19:00

• Places disponibles: 244

Concerts commemoratius del 50è aniversari de la construcció del nou Santuari de Meritxell

IGNACIO RIBAS & AMORES GRUP DE PERCUSSIÓ (ESP)

orgue & percussió

amb obres de Nacho Ribas Taléns

Nota al programa

Virgo — Terra fecunda, equilibri i regeneració

La constel·lació de Virgo, tradicionalment associada a la fertilitat, la collita i el principi femení vinculat a la terra, esdevé un marc simbòlic especialment suggeridor per a El jardín flotante. Virgo representa la cura, el cicle vital, la maduració i l’equilibri entre natura i consciència humana: exactament el nucli conceptual d’aquesta obra, que contempla la Terra com un immens jardí viu suspès en l’espai.

Nacho Ribas Taléns imagina el nostre planeta com un jardí autosuficient, generador de llum, atmosfera i energia pròpies, un ecosistema delicadament harmonitzat on conviuen espècies, intel·ligències i formes de vida diverses. Com Virgo, que simbolitza la terra cultivada i fecunda, la composició ens parla d’un espai que nodreix, transforma i renova constantment la seva existència.

L’obra recorre una jornada sencera —de la nit a l’alba, fins al retorn de les estrelles— evocant els ritmes naturals que regeixen la vida. Cants d’ocells, horitzons contemplatius, danses rituals i moments de meditació construeixen un cicle orgànic que reflecteix el batec de la natura. Joia i introspecció conviuen com les estacions d’un mateix any simbòlic: expansió i recolliment, llum i ombra.

Des del punt de vista musical, la improvisació sobre una estructura definida genera un espai viu i canviant. L’orgue —amb la seva amplitud i profunditat tel·lúrica— i la percussió —element primigeni i corporal— no estableixen sempre un diàleg concertant, sinó que coexisteixen, com els múltiples organismes d’un ecosistema complex. La banda sonora actua com a substrat, com una atmosfera invisible que sosté i connecta totes les formes.

La inclusió de fragments de A Song of the Rolling Earth de Walt Whitman reforça aquesta dimensió universal i panteista: la Terra com a cos viu, com a energia en moviment constant. Virgo, constel·lació de la collita i de la plenitud madura, ens recorda la responsabilitat de preservar aquest jardí flotant, fràgil però extraordinàriament fèrtil.

Així, l’obra esdevé una meditació profunda sobre el planeta que habitem: un cant a la vida, a la interdependència i a l’esperança, sota la mirada silenciosa de les estrelles de Virgo.

DELPHINUS · Toc francès · Elegància en moviment

• Esglèsia de Sant Esteve d’Andorra la Vella,
• dissabte, 12 setembre 2026 21:30

• Places disponibles: 344

Concerts commemoratius del 50è aniversari de la construcció del nou Santuari de Meritxell

VINCENT DUBOIS & Marie-Andrée Joerger (FRA)

orgue & acordió

amb obres de Debussy, Fauré, Poulenc, Piazzolla, Caratini, Murena i Galliano

Nota al programa

La constel·lació de Delphinus, el dofí que travessa el cel amb gràcia i agilitat, simbolitza la lleugeresa, l’elegància i el moviment continu. Com aquest petit conjunt d’estrelles que sembla dansar en l’horitzó, el programa desplega un univers sonor ric i variat, on l’orgue i l’acordió dialoguen com si fossin dues ones d’aigua que es creuen i es reflecteixen.

Apassionats per l’art de la transcripció i l’adaptació del repertori dels instruments polifònics, de l’orquestra simfònica i de les formacions insòlites, Marie-Andrée Joerger i Vincent Dubois senten una especial predilecció per la música francesa dels segles xix i xx, per les danses, la música de cinema i la improvisació.

A través de la riquesa sonora i expressiva dels seus instruments, han concebut un color i una paleta sonora únics que posen en relleu l’emoció, la profunditat, la poesia i l’originalitat d’obres cabdals del romanticisme, de l’impressionisme, de l’època moderna i del repertori popular.

CANIS MAJOR · Energia i força visual · CINEMA-CONCERT

• Santuari de Meritxell, Canillo
• diumenge, 20 setembre 2026 19:00

• Places disponibles: 242

Concerts commemoratius del 50è aniversari de la construcció del nou Santuari de Meritxell

PAOLO ORENI (ITA)

orgue

Projecció de la pel·lícula: 

Sherlock Jr. de Buster Keaton

Amb improvisació en viu de la música.

El programa es completarà amb obres de Liszt

Nota al programa

La constel·lació del Ca Major, que acull Sirius, l’estrella més brillant del cel nocturn, inspira aquest programa dedicat a l’univers cinematogràfic de Buster Keaton. Prèviament escoltarem el Preludi i fuga sobre B.A.C.H. de Franz Liszt, que obre aquest programa amb una potència i una arquitectura sonora que evoquen la grandesa celestial. 

La brillantor de Sirius esdevé metàfora d’una música pensada per subratllar l’energia, la tensió i la força visual pròpies del cinema mut. En el cas de Sherlock Jr., Keaton desplega una imaginació prodigiosa: salts impossibles entre realitat i ficció, persecucions vertiginoses i un ús sorprenent del muntatge cinematogràfic. La música que acompanya aquest film ha de saber dialogar amb el ritme trepidant de les imatges, accentuar els clímax, sostenir el suspens i amplificar el contrast entre la ingenuïtat del protagonista i la sofisticació del seu somni detectivesc. Com Sirius enmig del firmament, els punts culminants de la improvisació a l’orgue emergeixen amb una llum especial que captura la mirada i l’oïda.

PHOENIX · Sirenes de la divinitat: una crida a la vida

• Església de Sant Pere Màrtir d’Escaldes-Engordany,
• dissabte, 10 octubre 2026 21:30

• Places disponibles: 241

CATALINA VICENS (CHL)

orgue & organetto

amb obres de Hildegard von Bingen, Landini, Cabezón, i diversos autors anonyms

Nota al programa

El Fènix, au mítica que reneix de les seves cendres, simbolitza la consagració entesa no com a renúncia, sinó com a crida a la vida. Aquest programa recorre la música dels convents femenins entre els segles xii i xvi, des de l’univers visionari de Hildegard von Bingen fins a fonts cabdals com el Codex Faenza, el Codex Las Huelgas o el Buxheimer Orgelbuch.

Interpretat amb orgue portatiu medieval i orgue, aquest viatge espiritual i sonor ens endinsa en diversos aspectes de la vida monàstica femenina, on la dedicació religiosa es vivia com una forma de renaixement constant. La consagració, en aquest context, és primavera interior: transformació, llum i esperança.

Un dels eixos fonamentals del programa és la celebració de la feminitat i la puresa a través de la música sacra. Les obres d’Hildegard combinen misticisme, visió teològica i exaltació simbòlica del principi femení com a espai de revelació divina. Alhora, les peces del Codex Las Huelgas reflecteixen la profunda espiritualitat de les monges cistercenques, on el cant esdevé disciplina, comunitat i ofrena.

La figura de la Mare de Déu travessa el programa com a símbol de renaixement espiritual i puresa regeneradora. El programa també posa en relleu la dedicació i l’esperança a través de figures com Santa Caterina d’Alexandria, model de saviesa i fortalesa femenina. La música anònima medieval dedicada a aquestes figures construeix un univers simbòlic on la llum venç la foscor, com el Fènix que emergeix renovat.

En el Trecento italià, amb compositors com Francesco Landini, la frontera entre el sagrat i el profà esdevé permeable. La primavera, la bellesa femenina i la joia vital esdevenen metàfores del renaixement espiritual. La vida floreix, i amb ella el cant.

La inclusió de música renaixentista, com els motets de Josquin des Prez transcrits i glosats per Antonio de Cabezón, aporta una dimensió litúrgica i ritual específica. Aquestes peces estaven vinculades al ritu del churching, cerimònia d’acció de gràcies i benedicció per a les dones després del part. En aquest context, la música no només acompanya, sinó que consagra l’agraïment i el retorn a la comunitat tot reforçant la idea de naixement i renovació.

Phoenix no és només una metàfora: és experiència sonora de regeneració. Cada peça, nascuda en el silenci del claustre, reneix avui com una crida viva a la llum i a la vida.

PEGASUS · Vol creatiu i fantasia

• Esglèsia de Sant Esteve d’Andorra la Vella
• dimarts, 29 desembre 2026 21:30

• Places disponibles: 344

ALEKSANTERI WALLIUS (FIN)

Orgue

amb obres de Mussorgski, Bovet, Saari, Kujala i Robin

Nota al programa

Pegasus, el cavall alat de la mitologia grega, simbolitza la inspiració que s’eleva, la força creadora que trenca els límits de la terra per projectar-se cap al cel. Aquest concert proposa un vol musical en què fantasia, virtuosisme i expansió sonora dialoguen amb la dimensió còsmica i imaginativa de l’orgue simfònic.

La Suite pour Souvigny de Guy Bovet obre el programa amb una evocació històrica i espiritual. Entre referències a l’orgueneria francesa i a l’arquitectura monàstica, la música desplega colors i caràcters diversos, com si Pegasus iniciés el seu vol des de la pedra antiga cap a l’espai obert de la imaginació.

Amb The Forging of Sampo, Olli Saari s’endinsa en l’epopeia del Kalevala. El Sampo, objecte mític forjat amb poders generadors de prosperitat, connecta amb la idea de creació primigènia. El so de l’orgue esdevé aquí matèria incandescent, metall sonor modelat amb energia rítmica i força narrativa.

Azul de Veli Kujala aporta una dimensió cromàtica i expansiva: el blau com a espai infinit, profunditat i transcendència. L’orgue es transforma en paisatge aeri, en respiració ampla que recorda l’aleteig de Pegasus travessant el firmament.

Jean-Baptiste Robin, amb els seus Trois Études vers l’infini, condueix el programa cap a una dimensió còsmica explícita. Laniakea —nom del supercúmul galàctic al qual pertany la Via Làctia—, Rayons Célestes i Météores projecten l’orgue cap a l’univers. La música esdevé llum, expansió i moviment sideral: el vol ja no és només mitològic, sinó astronòmic.

El concert culmina amb una selecció de Quadres d’una exposició de Modest Mussorgski en la versió de Jean Guillou i del mateix Wallius. La dimensió narrativa i pictòrica d’aquesta obra encaixa amb l’esperit de Pegasus: des de l’ombra espectral de Cum mortuis in lingua morta, passant per l’energia desfermada de Baba Yaga, fins a la monumentalitat triomfal de The Great Gate of Kiev. És l’aterratge majestuós després d’un vol d’altura vertiginosa.

Pegasus esdevé així metàfora del poder creatiu de l’orgue: instrument capaç de travessar èpoques, mites i galàxies sonores transformant l’espai en experiència visionària.