Concerts commemoratius del 50è aniversari de la construcció del nou Santuari de Meritxell
VINCENT DUBOIS & Marie-Andrée Joerger (FRA)
orgue & acordió
amb obres de Debussy, Fauré, Poulenc, Piazzolla, Caratini, Murena i Galliano
Nota al programa
La constel·lació de Delphinus, el dofí que travessa el cel amb gràcia i agilitat, simbolitza la lleugeresa, l’elegància i el moviment continu. Com aquest petit conjunt d’estrelles que sembla dansar en l’horitzó, el programa desplega un univers sonor ric i variat, on l’orgue i l’acordió dialoguen com si fossin dues ones d’aigua que es creuen i es reflecteixen.
Apassionats per l’art de la transcripció i l’adaptació del repertori dels instruments polifònics, de l’orquestra simfònica i de les formacions insòlites, Marie-Andrée Joerger i Vincent Dubois senten una especial predilecció per la música francesa dels segles xix i xx, per les danses, la música de cinema i la improvisació.
A través de la riquesa sonora i expressiva dels seus instruments, han concebut un color i una paleta sonora únics que posen en relleu l’emoció, la profunditat, la poesia i l’originalitat d’obres cabdals del romanticisme, de l’impressionisme, de l’època moderna i del repertori popular.
CANIS MAJOR · Energia i força visual · CINEMA-CONCERT
Santuari de Meritxell, Canillo
Places disponibles: 230
Concerts commemoratius del 50è aniversari de la construcció del nou Santuari de Meritxell
PAOLO ORENI (ITA)
orgue
Projecció de la pel·lícula:
Sherlock Jr. de Buster Keaton
Amb improvisació en viu de la música.
El programa es completarà amb obres de Liszt
Nota al programa
La constel·lació del Ca Major, que acull Sirius, l’estrella més brillant del cel nocturn, inspira aquest programa dedicat a l’univers cinematogràfic de Buster Keaton. Prèviament escoltarem el Preludi i fuga sobre B.A.C.H. de Franz Liszt, que obre aquest programa amb una potència i una arquitectura sonora que evoquen la grandesa celestial.
La brillantor de Sirius esdevé metàfora d’una música pensada per subratllar l’energia, la tensió i la força visual pròpies del cinema mut. En el cas de Sherlock Jr., Keaton desplega una imaginació prodigiosa: salts impossibles entre realitat i ficció, persecucions vertiginoses i un ús sorprenent del muntatge cinematogràfic. La música que acompanya aquest film ha de saber dialogar amb el ritme trepidant de les imatges, accentuar els clímax, sostenir el suspens i amplificar el contrast entre la ingenuïtat del protagonista i la sofisticació del seu somni detectivesc. Com Sirius enmig del firmament, els punts culminants de la improvisació a l’orgue emergeixen amb una llum especial que captura la mirada i l’oïda.
PHOENIX · Sirenes de la divinitat: una crida a la vida
Església de Sant Pere Màrtir d’Escaldes-Engordany,
Places disponibles: 237
CATALINA VICENS (CHL)
orgue & organetto
amb obres de Hildegard von Bingen, Landini, Cabezón, i diversos autors anonyms
Nota al programa
El Fènix, au mítica que reneix de les seves cendres, simbolitza la consagració entesa no com a renúncia, sinó com a crida a la vida. Aquest programa recorre la música dels convents femenins entre els segles xii i xvi, des de l’univers visionari de Hildegard von Bingen fins a fonts cabdals com el Codex Faenza, el Codex Las Huelgas o el Buxheimer Orgelbuch.
Interpretat amb orgue portatiu medieval i orgue, aquest viatge espiritual i sonor ens endinsa en diversos aspectes de la vida monàstica femenina, on la dedicació religiosa es vivia com una forma de renaixement constant. La consagració, en aquest context, és primavera interior: transformació, llum i esperança.
Un dels eixos fonamentals del programa és la celebració de la feminitat i la puresa a través de la música sacra. Les obres d’Hildegard combinen misticisme, visió teològica i exaltació simbòlica del principi femení com a espai de revelació divina. Alhora, les peces del Codex Las Huelgas reflecteixen la profunda espiritualitat de les monges cistercenques, on el cant esdevé disciplina, comunitat i ofrena.
La figura de la Mare de Déu travessa el programa com a símbol de renaixement espiritual i puresa regeneradora. El programa també posa en relleu la dedicació i l’esperança a través de figures com Santa Caterina d’Alexandria, model de saviesa i fortalesa femenina. La música anònima medieval dedicada a aquestes figures construeix un univers simbòlic on la llum venç la foscor, com el Fènix que emergeix renovat.
En el Trecento italià, amb compositors com Francesco Landini, la frontera entre el sagrat i el profà esdevé permeable. La primavera, la bellesa femenina i la joia vital esdevenen metàfores del renaixement espiritual. La vida floreix, i amb ella el cant.
La inclusió de música renaixentista, com els motets de Josquin des Prez transcrits i glosats per Antonio de Cabezón, aporta una dimensió litúrgica i ritual específica. Aquestes peces estaven vinculades al ritu del churching, cerimònia d’acció de gràcies i benedicció per a les dones després del part. En aquest context, la música no només acompanya, sinó que consagra l’agraïment i el retorn a la comunitat tot reforçant la idea de naixement i renovació.
Phoenix no és només una metàfora: és experiència sonora de regeneració. Cada peça, nascuda en el silenci del claustre, reneix avui com una crida viva a la llum i a la vida.
amb obres de Mussorgski, Bovet, Saari, Kujala i Robin
Nota al programa
Pegasus, el cavall alat de la mitologia grega, simbolitza la inspiració que s’eleva, la força creadora que trenca els límits de la terra per projectar-se cap al cel. Aquest concert proposa un vol musical en què fantasia, virtuosisme i expansió sonora dialoguen amb la dimensió còsmica i imaginativa de l’orgue simfònic.
La Suite pour Souvigny de Guy Bovet obre el programa amb una evocació històrica i espiritual. Entre referències a l’orgueneria francesa i a l’arquitectura monàstica, la música desplega colors i caràcters diversos, com si Pegasus iniciés el seu vol des de la pedra antiga cap a l’espai obert de la imaginació.
Amb The Forging of Sampo, Olli Saari s’endinsa en l’epopeia del Kalevala. El Sampo, objecte mític forjat amb poders generadors de prosperitat, connecta amb la idea de creació primigènia. El so de l’orgue esdevé aquí matèria incandescent, metall sonor modelat amb energia rítmica i força narrativa.
Azul de Veli Kujala aporta una dimensió cromàtica i expansiva: el blau com a espai infinit, profunditat i transcendència. L’orgue es transforma en paisatge aeri, en respiració ampla que recorda l’aleteig de Pegasus travessant el firmament.
Jean-Baptiste Robin, amb els seus Trois Études vers l’infini, condueix el programa cap a una dimensió còsmica explícita. Laniakea —nom del supercúmul galàctic al qual pertany la Via Làctia—, Rayons Célestes i Météores projecten l’orgue cap a l’univers. La música esdevé llum, expansió i moviment sideral: el vol ja no és només mitològic, sinó astronòmic.
El concert culmina amb una selecció de Quadres d’una exposició de Modest Mussorgski en la versió de Jean Guillou i del mateix Wallius. La dimensió narrativa i pictòrica d’aquesta obra encaixa amb l’esperit de Pegasus: des de l’ombra espectral de Cum mortuis in lingua morta, passant per l’energia desfermada de Baba Yaga, fins a la monumentalitat triomfal de The Great Gate of Kiev. És l’aterratge majestuós després d’un vol d’altura vertiginosa.
Pegasus esdevé així metàfora del poder creatiu de l’orgue: instrument capaç de travessar èpoques, mites i galàxies sonores transformant l’espai en experiència visionària.
