PHOENIX · Sirenes de la divinitat: una crida a la vida
CATALINA VICENS (CHL)
orgue & organetto
amb obres de Hildegard von Bingen, Landini, Cabezón, i diversos autors anonyms
Nota al programa
El Fènix, au mítica que reneix de les seves cendres, simbolitza la consagració entesa no com a renúncia, sinó com a crida a la vida. Aquest programa recorre la música dels convents femenins entre els segles xii i xvi, des de l’univers visionari de Hildegard von Bingen fins a fonts cabdals com el Codex Faenza, el Codex Las Huelgas o el Buxheimer Orgelbuch.
Interpretat amb orgue portatiu medieval i orgue, aquest viatge espiritual i sonor ens endinsa en diversos aspectes de la vida monàstica femenina, on la dedicació religiosa es vivia com una forma de renaixement constant. La consagració, en aquest context, és primavera interior: transformació, llum i esperança.
Un dels eixos fonamentals del programa és la celebració de la feminitat i la puresa a través de la música sacra. Les obres d’Hildegard combinen misticisme, visió teològica i exaltació simbòlica del principi femení com a espai de revelació divina. Alhora, les peces del Codex Las Huelgas reflecteixen la profunda espiritualitat de les monges cistercenques, on el cant esdevé disciplina, comunitat i ofrena.
La figura de la Mare de Déu travessa el programa com a símbol de renaixement espiritual i puresa regeneradora. El programa també posa en relleu la dedicació i l’esperança a través de figures com Santa Caterina d’Alexandria, model de saviesa i fortalesa femenina. La música anònima medieval dedicada a aquestes figures construeix un univers simbòlic on la llum venç la foscor, com el Fènix que emergeix renovat.
En el Trecento italià, amb compositors com Francesco Landini, la frontera entre el sagrat i el profà esdevé permeable. La primavera, la bellesa femenina i la joia vital esdevenen metàfores del renaixement espiritual. La vida floreix, i amb ella el cant.
La inclusió de música renaixentista, com els motets de Josquin des Prez transcrits i glosats per Antonio de Cabezón, aporta una dimensió litúrgica i ritual específica. Aquestes peces estaven vinculades al ritu del churching, cerimònia d’acció de gràcies i benedicció per a les dones després del part. En aquest context, la música no només acompanya, sinó que consagra l’agraïment i el retorn a la comunitat tot reforçant la idea de naixement i renovació.
Phoenix no és només una metàfora: és experiència sonora de regeneració. Cada peça, nascuda en el silenci del claustre, reneix avui com una crida viva a la llum i a la vida.
